Per començar, vull dir que la realització d’aquest
blog m’ha servit per consolidar més els aprenentatges de tot el curs, ja que he
hagut de reflexionar, tot i que al principi, en general, no enteníem bé la
realització del treball autònom.
Penso que la teoria donada a classe em servirà de
profit en un futur, la podré dur a la pràctica, cosa que valoro molt
positivament perquè fins ara les assignatures havien estat enfocades més al
nostre coneixement com a alumnes.
En global tota la assignatura, la part de medi
natural i medi social, m’han transmès la idea que és molt important els infants
entrin en contacte amb l’entorn que hi ha fora de les aules, per tal que no
perdin la curiositat innata que tenen de fer-se preguntes, hipòtesi, etc. Per
exemple, Can Coll ha estat una bona proposta per en un futur portar als meus
alumnes.
Una altra idea d’ambdues parts de l’assignatura és
el diàleg amb altres disciplines, cosa que hem pogut veure, per exemple, a través
de la vivència del grill.
Pensant en tots els meus aprenentatges faig una bona
valoració, ja que considero que he après molt. Un bon exemple de reflectir-ho és
a través de l’esquema que vam dur a terme en l’últim seminari.
Nosaltres vam decidir partir del perfil del mestre
ideal, ja que considerem que aquest ha estat el fil conductor de l’assignatura.
Vam voler posar a sobre del títol una frase que ens ha marcat molt durant el nostre
aprenentatge del medi natural:
“hem de trencar el nostre sostre de vidre”
Aquesta frase l’hem anat recordant al llarg de tot
el curs, ja que pensem que l’hem de tenir molt present sobretot en les aules, ja
que hem de marcar la diferència com a mestres i no tenir por a deixar que els infants
vagin construint el seu aprenentatge de manera diferent a la que a nosaltres ens
han ensenyat com a alumnes.
Hem volgut reflectir en el nostre esquema que el mestre
ha d’apropar els fets i fenòmens del món a través del diàleg entre les disciplines,
ja que per a nosaltres això és el que més interessant hem trobat de l’assignatura
perquè fins ara mai ens ho havien explicat.
A més, hem volgut deixar plasmat els tres models d’aprenentatge
que hi ha, centrant-nos en el que ens agradaria fer a nosaltres, el de construcció
de coneixements. També hem posat que el mestre ha de ser competent, ha de tenir
en compte el context, ha de formar persones i cal que tingui en compte que la informació
és canviant i ha d’anar renovant-se.
Tot el nostre esquema, l’hem relacionat amb una clau
perquè per a nosaltres, abans de tots aquests aspectes és molt important tenir en
compte el saber fer, saber estar i saber coneixements. Quan aquests tres elements
estan podrem desenvolupar amb èxit tota la resta.
Ara puc dir que entenc perquè el medi natural i el
social van junts en aquesta assignatura, ja que durant tot el recorregut de tot
el curs m’he adonat que es complementen. Penso que ambdues parts de l'assignatura volen transmetre la idea que cal que els infants entrin en contacte amb l'entorn per entendre el món i que els fenòmens els concebin de manera complexa, posant així les disciplines en diàleg. Tal i com diu Edgar Morin:"Cal ensenyar que les coses no són solament coses, sinó també sistemes que constitueixen una unitat que connecta parts diverses; no són objectes tancats, sinó entitats lligades inseparablement al seu entorn i que només podem conèixer de debò si les inserim en el seu context".
Per acabar, m’agradaria esmentar que, en general,
de l’assignatura he après a ser més conscient del paper important que
desenvolupa un mestre i, en especial, el d’educació infantil. En aquest vídeo,
es resumeixen molts dels conceptes que hem tractat en l’assignatura de
didàctica del coneixement del medi natural i social per ser un docent en el futur
que marqui la diferència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario