Una ciència per al món en què vivim...

Avui hem començat la classe parlant d’un aspecte que hem donat ja a socials. Aquest aspecte és la rapidesa de com canvien les coses. L’escola ha de fer front a aquests canvis i, nosaltres com a mestres, hem de preparar als infants perquè els entenguin.

Davant d’un mateix fenomen, com pot ser un petó, hi ha diferents formes d’explicar-lo. Quan a nosaltres, a classe, ens va preguntar la Neus, què resultava per a nosaltres, vam dir que era una mostra d’afecte, d’amor, un so, dolç, càlid, suau, passional, humit...Vam contestar la pregunta de manera subjectiva de com cadascú viu què és un petó. Un exemple és el conte que hem llegit, “tancar els ulls”, ja que ens deia que el papà és un petó que pica i fa olor de pipa. Això ho podem relacionar amb els fenòmens del món, com els podem mirar a través de diversitat d’aproximacions (a través de l’art, socials...), diversitat de mirades que ens permeten comprendre o explicar un fenomen del món que és el petó.

Veiem que davant d’una descripció i aproximació que ens descriu què és el petó des de la part de la ciència i des del nostre punt de vista, com a professionals, no ens queda més remei que portar la ciència a l’aula. Hem de plantejar reptes que afecten a l’educació científica i també podem afegir la tecnològica. Tradicionalment, la tècnica s’havia relacionat a la pràctica i la ciència amb el pensament. Això ara no és així, ja que les dues necessiten pensament i pràctica.

La classe d’avui m’ha recordat a molts moments del curs. Per exemple, quan hem estat parlant del petó he recordat l’activitat del seminari 1, ja que quan vam arribar a classe un grup havia escollit el mateix element que nosaltres per representar les socials i nosaltres l’havíem escollit per representar l’art. Veiem com tothom té el seu punt de vista i això en demostra que es pot treballar tot des de qualsevol disciplina perquè cal que estiguin interelacionades.

A més, penso que l’experiència del grill es pot relacionar amb la part de la ciència com a tecnologia (pràctica), ja que hem après com viu, què menja, etc, a través de conviure amb aquest ésser viu i, al final, vam aprendre a explicar el model d’ésser viu.

Llavors, quan treballem d’aquesta manera les ciències es diu que estem treballant una ciència sàvia que ens permetrà poder entendre el món que ens envolta a partir de la interpretació de cadascú. Per exemple, en el conte, tots dos tenien raó, el que passa és que cadascú tenia uns valors determinats, interpretava el món d’una altra manera... Per tant, respectar tots aquests elements a l’aula ens permet treballar una ciència sàvia perquè cadascú pugui treure els seves interpretacions, on cadascú en el seu context sigui savi.

El nostre repte com a futures educadores és fer el que ens deia el conte, tancar els ulls i apostar per dissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge que ens permeti enriquir la ciència.