Què en sabem sobre com s'arpèn ciències?

En aquesta sessió, em va semblar molt interessant la reflexió que ens va fer la Neus. Ens va estar explicant que per aprendre ciències, a vegades treballem amb unes estructures o espais que ens donen seguretat, però no ens deixen veure més enllà. “Treballar amb un sostre de vidre” és una expressió per dir que a vegades no podem veure més enllà, que hi ha un límit. Com a mestres de ciències podem tenir elements de vidre que no veiem però que, a vegades, no ens permet anar més enllà. Com a professionals, hem de saber quin és el nostre sostre i treballar per poder trencar-ho i anar més enllà.

Responent a la pregunta del títol de la sessió, què en sabem com s’aprèn ciències, cal dir que no hi ha una concepció única i tancada, ja que poden haver diferents formes d’aprendre i d’ensenyar ciències.

La forma de treballar a l’aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre com s’aprenen les ciències. Moltes vegades, la concepció que tenim com a mestres és el que fa no veure més enllà i no pensar que els alumnes poden aprendre ciències de formes molt diverses.

Quan els equips docents reflexionen sobre la seva concepció obren la porta a millorar la qualitat de l’educació científica, ja que poden aprendre moltes coses dels seus companys docents.

Vam aprendre que hi ha tres models didàctics:

1. Aprenentatge com a transmissió de nous coneixements. (Model didàctic transmissor)
2. Aprenentatge com a descobriment de nous coneixement.
3. Aprenentatge com a construcció de coneixements (socioconstructivista)

El primer model, el transmissiu, concep la ciència com un coneixement objectiu de la realitat, per tant, nosaltres som externs al coneixement, no el podem practicar ni canviar. Podem dir que aquest model persegueix la veritat. Es basa en evidències obtingudes per observació i experimentació. Una concepció en base al coneixement que vol transmetre el mestre.

Com s’ensenya aquest model?

• La ment de l’estudiant està buida.
• Perquè aprengui cal proporcionar-li la informació que no té i transmetre-li.
•  Em preparo bé les classes de manera que li proporcioni una informació ben clara.

Com s’aprèn? La resposta és: si els alumnes estudien aprendran.

En el model transmissiu, es dóna importància als continguts descriptius, al llibre de text, a les explicacions, etc.

Des del meu punt de vista, aquest model no m’agrada, ja que és amb el que jo he aprés les ciències durant la meva escolarització. Penso, que amb aquest model no fas gaudir a l’alumnat i converteixes les ciències en una matèria molt feixuga i avorrida. Està clar que cal que els infants aprenguin els coneixements i que, a vegades, necessites d’un llibre de text, però cal trencar-se el cap i pensar activitats per fer-ho més dinàmic i vivencial.

El segon model, l’aprenentatge com a descobriment de nous coneixements, concep la ciència com el coneixement objectiu de la realitat. Persegueix la realitat.  Aquesta idea és igual que al transmissor, es manté el concepte. Es basa en evidències obtingudes rigorosament per observació i experimentació.

El coneixement científic creix per inducció. Utilitzant el mètode científic, que és únic, i caracteritza allò que és científic. Introdueix una cosa que a l’anterior no era, que és comprovar i corroborar.

Com s’aprèn? L’alumne aprendrà si el seu nivell de raonament està a l’alçada del nivell exigit pels continguts. L’alumne pot redescobrir la ciència a partir d la seva pròpia activitat més o menys guiada.

Com s’ensenya? Cal promoure l’aprenentatge dels processos propis de la metodologia científica.

Si l’alumne no aprèn, és que encara no té la maduresa necessària per treballar els continguts.

En aquest model, es dóna molta importància al treball experimental.

L’últim model, l’aprenentatge com a construcció de coneixements, concep la ciència com un coneixement canviant. Persegueix la interpretació de la realitat. S’introdueix un concepte nou, que és el fet de què pugui canviar, la ciència no és estàtica. Les observacions estan condicionades per les teories.

El coneixement científic creix per evolució i substitució d’unes teories per unes altres. Va canviant i sorgeixen teories que destitueixen d’altres que hi havia.

Com s’aprèn?  L’alumnat aprèn elaborant el seu propi coneixement per interpretar la realitat. L’evolució del coneixement consisteix en fer elaborar les seves idees prèvies

Aprendre consistirà en l’evolució de les idees prèvies de l’alumne vers unes altres més properes a les científiques.

Com s’ensenya? Com a mestre he d’ensenyar coneixent les idees prèvies d’aquest alumnat, introduint les noves i comparant-les, i ajudant a fer-les evolucionar.

És important l’establiment de relacions entre l’aprenentatge escolar i la vida quotidiana. Continguts més lligats a conceptes, procediments i actituds científiques, estan interrelacionats.

En aquest model, es dóna importància a la rellevància i varietat de les activitats didàctiques.

Després, de saber que hi ha aquests tres models, he estat reflexionant sobre quin model em podria identificar o m’agradaria que m’identifiqués i he decidit que és el model de l’aprenentatge com a construcció de coneixement, ja que persegueix la interpretació de la realitat, l’alumnat ha d’elaborar el seu propi coneixement, hi ha una relació entre la vida quotidiana i el que s’aprèn a l’escola, hi ha una varietat d’activitats didàctiques... Per a mi, tots aquests elements que composen el model de construcció de coneixement són molt importants perquè es doni un aprenentatge significatiu en els alumnes, tot i que crec, que aquest model és una mica idíl·lic, però per aconseguir apropar-nos cal tenir la idea i prendre consciència que existeix aquest model.