El mestre ideal

Al principi de curs, se’ns va demanar que escollíssim només una fotografia que identifiqués el perfil del mestre ideal. Jo vaig escollir aquesta fotografia perquè considero que el perfil de mestre ideal de ciències ha de ser aquell que tingui diferents mirades per adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes. Ha de saber des de quin punt parteixen els seus alumnes per tal de poder adaptar les classes als seus interessos, cosa que és molt important per potenciar la motivació.  A més, en les pràctiques que es proposen ha de ser un observador, ha de deixar que els infants experimentin per ells mateixos. 

La proposta d’aquesta activitat m’ha semblat molt interessant i original, ja que només amb la nostra experiència quan anàvem a l’escola, hem aconseguit poder crear la imatge del mestre ideal i, en conseqüència, pensar en la imatge de la classe de ciències ideal.

Gràcies a la posada en comú a classe, ens hem adonat que cadascú té un concepte de classe de ciències ideal. Les paraules que han sortit molt són motivació, manipulació, experimental, etc. Per a mi, aquestes tres paraules s’enfoquen cap a un aprenentatge en el qual no estigui tot fet, sinó que és un aprenentatge en que l’alumne/a ha d’aprendre per sí sol, però sempre amb la guia del mestre. M’ha semblat molt interessant poder relacionar això amb l’article del Jordi Martí, del que destaco la frase “els infants no són una ment en blanc, abans d’anar a l’escola ja han interactuat amb  el seu entorn”. Amb això, vol dir que hem de tenir molt present les necessitats i interessos que té cadascú, ja que a cada persona els interessa coses diferents. Si aconseguim centrar-nos una mica en els interessos de tots els infants, podrem aconseguir que la participació en les activitats proposades sigui màxima i es puguin donar debats i discussions.

Després d’aquesta sessió, he estat reflexionant sobre aquests aspectes. Penso que és molt fàcil dir que ens hem d’adaptar als interessos i necessitats dels alumnes perquè així puguin aprendre també allò que els interessa i no només l’estipulat pel currículum. Avui dia, no sé ben bé com podré saber jo els interessos de cada alumne. Crec que això és una cosa que es va guanyant amb el temps i l’experiència.

A més, amb aquesta pràctica i la posterior posada en comú, m’he adonat del record negatiu que tinc de les meves classe de ciències, ja que eren molt teòriques i poc experimentals. He pogut comprovar que, per sort, no a tothom els ha anat així, ja que m’ha agradat escoltar algunes de les experiències positives que han explicat alguns companys.