Les ciències naturals i el seu diàleg amb altres disciplines

En aquesta sessió hem vist com posar en diàleg les ciències naturals amb altres disciplines. Aquest aspecte trobo que és molt interessant i, nosaltres com alumnes, l’hem pogut viure en primera persona, ja que hem fet entrar en diàleg les ciències naturals amb la plàstica, per exemple, quan hem realitzat la maqueta del grill. Com a mestres que serem, hem de tenir present i donar molta importància a fer dialogar les disciplines en general, no ens hem de negar a fer coses que potser pensem que li pertoquen a un altre mestre. Si en el moment que ho treballem creiem que podem fer dialogar altres disciplines que no són la nostra, hem de tirar endavant i endinsar-nos en nous projectes, cal que l’educació sigui més oberta i, perquè això sigui possible, hem de canviar primer, el pensament dels mestres.  

Primer de tot, és important decidir què treballarem a l’aula. Sovint, es treballen els fenòmens del món. Un fenomen del món podria ser l’alimentació (plat combinat amb ou, patates fregides i xampinyons), el qual utilitzarem com a punt de partida per veure què podem veure des de diferents mirades o disciplines:

• Antropologia: L’ou, la patata i els xampinyons són ingredients típics de l’esmorzar de tradició anglesa. 
• Pintura: Conformen un bodegó de diversitat de colors.
•  Des dels valors: Les persones vegetarianes menjaran les patates i els xampinyons, però no els ous.
• Biologia: Les patates són vegetals, els xampinyons fongs i els ous proteïnes animals.
• Geografia: Les patates, els ous i els xampinyons són un plat combinat que permeten establir relacions entre els diferents llocs d’origen dels aliments.
•  Matemàtiques: Les patates, els ous i els xampinyons ocupen una àrea de la superfície total del plat.
•  Dietètica: Els aliments fregits poden augmentar el nivell de colesterol.

Els fenòmens del món són un punt de partida per veure la complexitat que hi ha darrera d’ells. L’hem d’observar des de diferents mirades per tenir una visió més complexa. Veient que ho podríem mirar des d’aquestes disciplines, se’ns va acudir, a més, que es podria estudiar des de la mirada de la geometria (formes, volums), des de l’òptica de les naturals, per veure l’evolució de l’aliment i també des de l’economia, per plantejar-nos què ens costa.

Per tant, tenim el punt de partida de veure que els fenòmens del món no són res més que una porció de la realitat que portem a l’aula i a l’aula es poden explicar de diferents formes.

Per altra banda, tenim el currículum, que dialoga amb els fenòmens de diferents formes. A Educació Infantil, hi ha un plantejament més lligat perquè el currículum no està tan fragmentat.

Quan portem els fenòmens del món a l’aula trobem que, per poder-los explicar i conèixer, necessitem diversitat de dimensions, diferents mirades per poder entendre què s’expliquen de forma complexa, des de diferents mirades. Així, veiem els canvis que van patint perquè no són fenòmens estàtics. No ens podem quedar només amb una única mirada, ja que el fenomen no l’entendríem en la seva totalitat.

Malauradament, al currículum trobem que, moltes vegades, està fragmentat en disciplines poc permeables entre elles. Ens permet passar poc a l’altra àrea.

A partir d’aquí poden haver-hi dues possibilitats:

1. De la disciplina al fenomen: Per exemple, des de l’àrea de ciències permet estudiar el fenomen de la tardor, però únicament des d’aquesta àrea. Això, suposa fer una interpretació única i tancada d’un fenomen i, segurament, l’infant al bosc només sigui capaç de veure’l des d’aquesta mirada. Aleshores, treballar un fenomen des d’una disciplina concreta suposa una disciplina autoritària i un coneixement reduït de la realitat.
2. Del fenomen a la disciplina: Si ho mirem al revés, d’un fenomen determinat busquem la disciplina, decidim, per exemple, que treballarem la tardor i anem a buscar a les ciències. Per tant, estem fent el mateix, fragmentem aquest fenomen perquè nomes busquem una disciplina. Ens centrem en un coneixement concret.

La idea clau de la sessió és utilitzar el fenomen com a espai de diàleg. Per exemple, utilitzaríem el bosc per mirar-ho des de diferents mirades. Per tant, agafant el bosc i mirar-lo des de diferents mirades fa que ens plantegem partir del fenomen com un espai que posa en diàleg aquesta diversitat de disciplines. Amb això, aconseguim tenir una mirada més complexa del fenomen, per aconseguir que evolucioni la mirada que tenim sobre el món. Cal esmentar, que assumim que des de la didàctica de les ciències, focalitzarem l’interès a les ciències però entenent que necessitem altres disciplines perquè ens complementin. Des del meu punt de vista, això és el que cal introduir a les escoles i conscienciar als mestres de la importància que té fer que les disciplines entrin en diàleg, entenent que es donarà importància a la disciplina que s’ensenya.

Reflexionant sobre la sessió, penso que és molt important tenir en compte tot el que hem estat parlant avui a classe. Crec que la classe d’avui ha sigut la que més ens pot servir per la nostra futura professió de mestres. Per complementar tot el que he comentat anteriorment, vull dir que mentre experimentem és molt important fer preguntes, per posar en pràctica la mirada. Segons afirma Jordi Martí “no es tracta de fer experiments i ja està. Es tracta d’observar la realitat de provocar-la perquè actuï i ens permeti formular-nos alguns interrogants”.