Quan suquem una galeta a la llet...

En aquest article s’explica un experiment que es va dur a terme amb nens/es de cinquè de l’escola Font Freda de Montcada. Aquest experiment consistia en observar un fet quotidià, en aquest cas sucar una galeta a la llet, amb una mirada científica que interroga, que cerca respostes i que dóna peu a desenvolupar una investigació.

Primer de tot, l’experiment consistia en observar, el fet de sucar una galeta a la llet i veure què passa. En aquest moment és quan sorgeixen les primeres investigacions espontànies. Aquest primer moment de l’experiment, serveix facilitar la construcció d’idees i el plantejament de problemes nous. Finalment, van sorgir els següents interrogants:  

• Com és la galeta? I la llet?
•  Per què surten bombolles quan suquem la galeta a la llet?
• Què passa si aixafem la galeta?
• Com canvia la galeta?
•  La llet entra dins la galeta, però..., en surt?
• Passarà el mateix amb unes altres galetes?
•  Passarà el mateix si suquem la galeta amb uns altres líquids?

Aquests set interrogants serviran per ajudar a entendre el fenomen i és un pas que l’ha de fer tot el grup classe junt.

El pas següent de l’experiment és la separació en grups de la classe per tal que cada grup faci una feina diferent. És necessari, però, pensar de quina manera cada grup compartirà la seva informació a la resta. En l’article ens suggereixen dues formes: a través d’un bloc o amb una reunió.

El grup que observa com és la galeta i la llet ho fa a ull nu (nivell macro) i intenta fer una descripció del què veuen. Seguidament, s’adonen que necessiten altres eines per poder mirar millor la galeta i la llet i decideixen agafar les lupes de mà i la binocular. Per mirar la galeta per dins pensen que és millor trencar-la i així poder observar com és (nivell micro). Estic segura que en la majoria d’escoles, per arribar fins aquí, els haguessin donat un paper en blanc amb les instruccions perquè sovint s’arriba a pensar que aquests alumnes no són capaços de deduir tot això per ells mateixos. Jo vaig aprendre ciències de manera molt guiada fent algun petit experiment i penso que això per sort ha anat canviant durant els anys, encara que segurament encara queda treball per millorar els mètodes educatius de les ciències.

El resultat d’aquest primer experiment va ser molt ric, ja que es van adonar de la presència d’una capa molt fina d’una substància blanca fortament enganxada al fons de la placa. Van decidir incorporar aquest canvi a la recerca per enriquir-la.

El grup que va observar les bombolles van discutir i, finalment, van arribar a la conclusió següent: dintre la galeta hi ha aire, llavors hi entra la llet i surt l’aire de la galeta, coa que provoca que surtin bombolles. Davant d’aquesta conclusió, la mestra els va suggerir que expliquessin als seus companys això amb una representació corporal. Aquest fet m’ha semblat molt interessant, ja que en ciències o en altres matèries no és necessari només treballar una sola assignatura, sinó que es poden incorporar d’altres i, aquest és un fet que, des del meu punt de vista, s’ha d’intentar canviar, ja que així podem treballar dues assignatures en una sola, enriquint l’aprenentatge de l’infant.

Els alumnes i les alumnes que investigaven com canvia la galeta amb la llet, van dissenyar un experiment. Per fer-ho, es van formular una pregunta, van elaborar una hipòtesi, van controlar les variables i van arribar a una conclusió. Aquest procés ha de ser rigorós, pactat pel grup i convé recollir-ne tota la seqüència.

L’altre grup que havia de comprovar si passaria el mateix amb un altre líquid, havien de dissenyar un experiment seguint les mateixes instruccions que l’altre grup, però no van saber definir les variables ni controlar-les. Va caldre canviar l’experiment. És molt important ser conscient que cada alumne té unes necessitats especials i potser en determinats aspectes li costa més que a altres. Per això considero molt apropiat el fet de canviar l’experiment, ja que d’aquesta manera els alumnes d’aquest grup no tindran una sensació de fracàs. Segurament, si no s’hagués canviat l’experiment, els alumnes i les alumnes d’aquest grup haurien agafat “por” a les ciències i segur que en el pròxim experiment no es voldrien involucrar activament.  

Un cop acabat l’experiment, tot el grup classe, van escriure les conclusions a l’ordinador. Es van adonar, en alguns casos, que el treball dels altres grups els ajudava a entendre algunes qüestions que quedaven en l’aire.

Aquest experiment m’ha agradat molt i penso que la clau de l’èxit en les ciències és l’establiment de relacions entre l’aprenentatge escolar i la vida quotidiana. D’aquesta manera, els infants s’interessen molt més en les ciències, ja que investiguen un fet que molts d’ells observen indirectament cada dia i això els hi crida molt més l’atenció.

En resum, en aquest experiment, l’alumnat ha elaborat el seu propi coneixement per interpretar la realitat i ha après amb l’evolució de les seves idees prèvies vers unes altres més properes a les científiques.