Les competències, una mirada des de la ciència

En la sessió d’avui, primer hem estat parlant d’un tema molt interessant com són els fets i els fenòmens del món. Com tots sabem, el món està ple de fets i fenòmens i cal que els portem a l’aula. A l’aula podem trobar diversitat de fenòmens i fets que els nens tenen al seu context, però no els connectem amb el seu entorn i, aleshores, no els serveix de res i sovint els qüestionaran. Partir del medi ens permet traslladar aquest coneixement a l’aula.

Seguidament, la Neus ens va preguntar el per què del concepte de competència a l’escola i, seguidament, després d’haver estat pensant, ens va dir que realment no han entrat a les aules les competències. Hem de promoure i canviar aquestes aules. Un element clau és com vinculem aquesta formació escolar dels infants als reptes i demandes de la vida en la societat del S.XXI. L’escola a vegades sí que és un sistema que es resisteix als canvis. La societat avança amb uns passos molt ràpids i, a vegades, l’escola no està preparada per donar resposta, és un procés lent que es va fent poc a poc.

El fet de participar en una societat Democràtica, la necessitat de renovació com a professionals i l’universalitat de la informació són tres elements que fan que ens plantegem introduir les competències a l’escola.

Una cosa que hem va cridar l’atenció de la magistral va ser la següent pregunta:

•  Les competències, és només un canvi de nom?

Fins aquí, tot el que s’anava dient era la teoria però, pensant en la pregunta, per portar les competències a l’aula i que funcionin amb èxit, cal estar conscienciat de tot el que implica.

Si mirem la definició de competència ens diu que és la capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixement, però també en valors, habilitats, experiència...Per tant, treballar per competències implica una acció.

Com hem de formar als alumnes a saber actuar en diferents actuacions, els hem de formar per prendre decisions amb un determinat comportament, manera de fer...

D’altra banda, des de l’òptica de les ciències, la competència s’entén com desenvolupar la capacitat dels escolars per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir de proves, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.

Per tant, una ciència ens ha d’ensenyar a formar alumnes per actuar en un món per prendre decisions, la plantegem amb la relació de tres sabers:

1. Saber de coneixements o continguts. A vegades els hem de descobrir o treballar per un model transmissor. Això no és dolent treballar-ho en un moment determinat. Quan parlem d’un saber de coneixements parlem de continguts. La proposta és com passar de treballar amb continguts a treballar amb models. Això implica un plantejament didàctic diferent.
2. Saber fer. Implica una comunicació, jo puc saber uns coneixements però també els he de saber comunicar. També un treball científic i un treball en equip.
3. Saber ser i saber estar. Implica com a persones que som cadascú de nosaltres unes habilitats personals, una determinada manera de ser com a persona que permeti saber comprendre aquest contingut. A més, habilitats socials perquè hem de treballar en equip i com ens relacionem. Per últim, hem de saber autoregular.

La part que més interessant em va semblar de la classe va ser l’explicació de com comunicar la ciència a l’aula, ja que és un tema desconegut per a mi. Penso que al llarg de tots els seminaris i magistrals, la Neus ha sigut un exemple de com fer-ho. Per exemple, a una classe d’infantil, podem utilitzar les maquetes que vam fer del grill, podem dibuixar amb el cos, etc. Per tant, quan fem ciències és important cercar el llenguatge que ens permet explicar i treballar el model a l’aula, allò que volem.

Hem de tenir clar que aprendre ciències és com aprendre un altre idioma. Per tant, una forma de descriure aquest contingut, de definir-lo i justificar. Aquest aprenentatge ens ha de servir per argumentar una actuació.

Quan treballem la ciència, és una disciplina que ens permet desenvolupar diferents competències personals. Pot suposar que m’emocioni, podem treballar la curiositat... també permet treballar competències socials (posar-se en el lloc de l’altre, compromís de treballar en equip...).

Una educació científica comporta la selecció de contextos per a l’aprenentatge que estimulin la capacitat d’actuar eficaçment.

Per tant, com a mestres, plantejar una educació científica comporta la selecció de contextos per a l’aprenentatge que estimulin la capacitat d’actuar eficaçment. El nostre paper és col·laborar en l’educació (científica) d’una ciutadania que es troba en ple procés de desenvolupament. El nostre repte fonamental és avançar cap a un model d’educació (científica) que promogui la competència de fer-se preguntes, sense renunciar a la recerca de respostes; que capaciti per a pensar, integrant l’emoció i la incertesa; i que aposti per la comunicació com a eix de tot aprenentatge.

Reflexionant sobre la sessió d’avui i sobre el que més m’ha semblat interessant, em pregunto què necessiten els infants per poder explicar aquests fets i fenòmens del món. Primer de tot, el més important és que estiguin motivats, interessats pel món, que tinguin ganes de conèixer. Amb això, el que podrem aconseguir és despertar la curiositat innata que tenen els infants per tal que es facin preguntes, es qüestionin les coses, facin prediccions... En segon lloc, penso que cal que hi hagi un bon clima a l’aula, per tal que puguin expressar els seus coneixements previs lliurament i puguin aprendre dels altres companys.