La gimcana

La gimcana que vam realitzar constava de 10 proves, de les quals havíem de fer un mínim de 6. Cal esmentar que la gimcana s’acostava més al medi natural que al social, per això crec convenient treballar aquesta reflexió des de la part del medi natural.

Les proves que vam realitzar van ser:

• P1: Les plantes del nostre entorn.
• P5: De què li serveix l’arrel a la fulla?
• P6: On és l’aigua?
•  P8: Pujar i baixa camins, rampes o escales.
• P9: Busco una cosa que...
• P10: Dibuix naturalista.

La prova que més em va agradar va ser la prova número 5, ja que demanava que representéssim amb el cos, sense parlar, de què li serveix l’arrel a la fulla. Aquesta prova em va semblar molt interessant, fins i tot, per a dur-la a terme en una aula d’educació infantil. A més, penso que aquesta representació es relaciona molt bé amb el que vaig parlar a l’anterior publicació, al diàleg de les disciplines. És molt important ensenyar als nens a parlar amb el propi cos perquè és una eina, i això, a través del medi natural també es pot fer, fins i tot, es pot fer a través de qualsevol disciplina.

Nosaltres, vam decidir representar l’oxigen i el sol que necessita l’arbre per créixer, el diòxid de carboni que expulsa, les fulles que li cauen i l’arrel que creix a mesura que passa el temps. Veient la representació, des del meu punt de vista, l’oxigen i el diòxid de carboni no s’entén.

La prova número 9 em va semblar molt divertida. Consistia en trobar o identificar en un espai, concretament darrera del mòdul 4, una cosa que està creixent, que fa olor, més baixa que tu, que camina, antiga, que respira, sorprenent... Aquesta prova té la intenció que ens fixem en el nostre entorn i ens adonem, en la posterior posada en comú, que tothom havia pensat coses diferents. Aquesta prova em va recordar molt al seminari 1, en el que havíem de capturar imatges. Reflexionant sobre aquesta prova i el seminari 1, he après que el món està ple de fets i fenòmens i cal que fem sortir als alumnes a fora de les aules per tal que comprenguin millor el món.

A cotninuació hi ha algunes de les fotografies que vam enregistrar:

La prova de l’aigua consistia en observar petjades d’aigua en la nostra aula. La veritat que en aquesta prova el meu grup i jo ens vam quedar molt curtes, ja que quan vam fer la posada en comú, ens vam adonar de la quantitat de llocs on hi havia aigua i no havíem ni pensat. Sembla sorprenent la gran quantitat de vegades que hi ha aigua i no ens hi fixem o, simplement, no la veiem.

El dibuix naturalista, la prova número 10, ens va semblar molt fàcil. Pensem que amb el treball que hem fet el grill ens ha ajudat molt per explicar el model d’ésser viu. Potser, si no haguéssim fet el treball i la maqueta del grill, aquesta prova ens hagués costat molt més. Penso que, tant les meves companyes com jo, hem interioritzat la manera per explicar què és un ésser viu. Des del meu punt de vista, penso que si ho haguéssim donat de forma teòrica l’aprenentatge no hagués estat tant significatiu. He viscut en primera persona que les coses s’aprenen millor quan es duen a la pràctica i això ho tindré molt present en un futur proper quan estigui en una aula d’educació infantil.

La prova de les plantes del nostre entorn em va semblar una proposta molt interessant per dur a terme en les aules d’educació infantil. És cert que encara no saben reconèixer algunes plantes, però podem començar d’aquesta manera per despertar el seu interès. El fet de tancar els ulls fa que el sentit de l’olfacte es desenvolupi molt més, cosa que fem poc sovint.

Per últim, m’agradaria comentar que la prova 8 que vam fer, no em va agradar, potser perquè no vam acabar d’entendre la idea que volia transmetre la prova. Aquesta activitat, es podria relacionar més amb el medi social, ja que es treballa l’espai i les seves perspectives. Depenent la postura que adoptem, percebem una cosa o una altra. Quan estàvem a quatre grapes semblava que les escales no s’acabaven mai, mentre que quan estàvem de peus, podíem veure les escales en la seva totalitat.

En general, la gimcana em va semblar molt divertida i una nova forma d’aprendre i relacionar els conceptes que hem anat aprenent. Des del meu punt de vista, la clau està en “aprendre fent”, és a dir, l’aprenentatge serà més satisfactori si es duu a la pràctica perquè només amb la teoria queda incomplet.